Tens raó, País, de qualificar-ho de quasi sobredosi. Tot i això he fet trampa. La primera i la darrera són del mateix dia, en canvi la del mig és de fa un mes.
Mira, porquet, que tenia una minicol·lecció de canigós preparada, però la visita a la platja de Sant Pere l'ha fet ajornar. Un dia d'aquests, doncs, tindràs una alegria. Espero.
5 comentaris:
Es pot demanar més que això?
És el meu país, de cap a cap.
Ai, com estem...que m´emociono.Quin "xute" de xovinisme que m´has donat avui! ;-)
Precioses les tres... però jo em quedo i em quedaré sempre amb el majestuós i màgic Canigó... aixxx, debilitats que hom té.
Tens raó, País, de qualificar-ho de quasi sobredosi. Tot i això he fet trampa. La primera i la darrera són del mateix dia, en canvi la del mig és de fa un mes.
Mira, porquet, que tenia una minicol·lecció de canigós preparada, però la visita a la platja de Sant Pere l'ha fet ajornar. Un dia d'aquests, doncs, tindràs una alegria. Espero.
M'has fet recordar una fotografia que vaig fer anys enrere http://flic.kr/p/vg2EX
El meu país és tan petit...
Són fetes no gaire lluny d'on tu vas fer la dels aiguamolls.
Mirades i petjades compartides.
Publica un comentari a l'entrada