En un camp acabat d'inundar, un grup d'esplugabous.
Poderosa, fulminant, em torna a la memòria una imatge de petit, quan em tocava regar els camps d'userda (o d'aufals), alguna que altra primavera seca. Només de negar-se el camp, apareixien pertot, immensos als ulls d'un infant, exèrcits descoordinats de tallacebes fent un curset improvisat de natació.
Fa massa temps que no els veig. Fa massa temps que no vaig a regar...
Viladamat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada