Microconverses amb la natura

diumenge, 11 de març del 2012

20120311

Parlant de plantes, autòctones i al·lòctones, tinc la sensació d'estar enarborant un discurs xenòfob i xovinista d'un abast que se m'escapa.


Figueres

2 comentaris:

El porquet ha dit...

I què me'n dius de les campanyes d'eradicació d'espècies vegetals foranes?

L'extrem del genocidi animal acceptat i, fins i tot, ben vist, però, el vaig veure a Nova Zelanda, on la població té un odi visceral als Pòssums, una espècie de marsupial que no és autòcton d'aquestes illes (fou introduït des d'Austràlia i Nova Guinea).

De fet, se n'arriben a vendre samarretes en la que se'ls tracta de petites bandes sonores de la carretera (en referència al petit sotrac que produeixen quan en passes un per sobre amb el cotxe a la carretera). Aquest és el valor que els donen, i a més en fan conyeta turística...

http://www.newzealandsouvenirs.com/index.php/t-shirts/nz-speed-bumps-185ch.html

Càndid ha dit...

Ostres tu, podríem fer samarretes amb conya sobre els dits de bruixa, o sobre els ailants, o sobre les atzavares (per dir-ne un africà, un asiàtic i un americà)...
El cas és que amb la globalització les plantes no tenen certs recursos...